La colana SARDíNNIA é vegnuda metuda su y ala é cureda da Giovanni Masala y Titus Gast con la partezipazion de Rembert Eufe, Graziano Fois, Markus Fritsche y Andreas Stieglitz en colaborazion con l istitut de leteratures romanzes (Romanische Literaturen II) y l letorat de lingaz y zivilté sarda dla université de Stuttgart.
GIOVANNI MASALA é enrescidour pro la repartizion de Lingac y leteratures romanzes dla université de Stuttgart (Universität Stuttgart), olache al fej souraldut ativité de archirida soura linguistica y cultura sarda y al sourastà da zirca trei agn l Letorat de Lingaz y Zivilté Sarda, atif ence pro i istituc de romanistica dles universités de Tübingen y Minca. Al é souraprò diretour dla colana SARDÌNNIA, metuda su da puech, che se tol dant de dé fora edizions critiches de operes ja o nia publichedes de inteletuai y studiousc todesc (y nia todesc) che à daidé bendebot pro l svilup dles scienzes umanes che à da n fé con l lingaz y la zivilté sarda. Masala à studié a Braunschweig y Sassari romanistica, germanistica y pedagogia.
MANUELA MEREU...
TITUS GAST fova sté adinfal tla Sardegna dant da n valgugn agn; da enlaouta ne él plu sté bon de s'en desgatié. Gast à studié linguistica taliana y sarda, scienzes politiches, psicologia dl laour y dl'organisazion. Al se à laureé prejentan na tesa soura la situazion sociolinguistica tla Sardegna con n'atenzion particolara al lingaz sard. Do avei finì i studes larel endò a temp plen pro sia vedla ativité de jornalist dla radio. Souraprò, dlongia a l'enciaria de curatour dla colana SARDÌNNIA é Gast responsabel dl sit internet dla colana medema y dla souracuerta.
MORITZ BURGMANN...
REMBERT EUFE à studié italianistica, romanistica, semitistica y linguistica todescia pro la Ludwig-Maximilians-Universität de Minca tla Baviera. Tla medema université àl fat l dotorat de enrescida con na tesa soura l status y la doura dl venezian tla Republica de Venezia (Merkantile maritime Expansion und sprachliche Überdachung: das Venezianische aus ausbaukomparatistischer Sicht). Ades laórel en Franzia sciche letour de todesch tla Université de Caen Basse-Normandie.
GRAZIANO FOIS é dozent de Letres tles scoles autes. Enrescidour de Antropologia Storica, él dotorant de enrescida pro l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de Paris, con na tesa su La maschera carnevalesca dell'orso a Samugheo (Oristano-Sardegna) nel contesto europeo. Al se cruzia de storia militara dl Medieve, de linguistica sarda y al fej pert dl grop "Herbertus", équipe de studiousc che te chest moment laora a l'edizion critica dl Liber Miraculorum, opera dl pater zisterziens (spo arzivescul de Torres-Sassari) Erberto. Al à studié a Cagliari y Poitiers.
MARKUS FRITSCHE é n gran apascioné y conescidour dla Sardegna, che al à vijité passa caranta iadesc. Si cuartier general é a Orosei, paisc loghé sun la spona orientala dla ijola. Da puech él vegnù fora sia ultima publicazion, Der Inselabdruck: Fußspuren auf Sardinien, Oldenburg 2002. Te chest liber "depenj" Markus con gran abilité retrac y caraters di sards, con n "penel" tocé ite con respet tl fonz dl'anima sarda. Fritsche viv per l moment a Baindt, sun l lech de Costanza / Bodensee. Tl davegnì, a la fin de chest ann, se trasferiràl con sia femena y si doi mutons tla Sardegna, a Orosei.
ANDREAS STIEGLITZ à studié Germanistica y Geografia, al viv a Frankfurt y de mestier féjel l jornalist, la guida turistica y l fotograf. Al à viagé mingul daperdut tant tl'Europa che tl rest dl mond, purempò é la Sardegna y les Azores i paisc che al preferesc. Al conesc dut dla Sardegna. Sia ultima opera leterara sun la ijola sarda é Entdeckungsreise durch Sardinien, Frankfurt, Köln 2002. Al à l gran merit de avei curé da puech la publicazion dl classich per ezelenza dla leteratura todescia de viade tla Sardegna: Heinrich von Maltzan, Reise auf der Insel Sardinien, Frankfurt a. M. 2002.