Giuseppe Biasi nasc a Sassari ai 23 de otober dl 1885. Ja da les prumes proes dl 1905-07 - caricatures, grafica publizitara, ilustrazions per revistes sciche L'Avanti della Domenica, L'Illustrazione italiana, Il giornalino della Domenica, La Lettura - tòlel pert con coscienza sota al prozes de "invenzion dl'identité" che te puec agn menarà la Sardegna sun la paladina dla debatuda culturala nazionala. Dl 1909 ti dà la partezipazion a la Bienala di Venezia con l acuarel Processione nella Barbagia di Fonni chela renomanza y chela stima da pert dla critica y dl publich, che ne ti manciarà mai ti agn che vegn do.
Chierian de nuefs elemenc de ispirazion figurativa viàgel giut daite dai confins dl'ijola: Osilo, Ittiri, Sennori, Orani, Ovodda, Desulo, Ollolai, Fonni (i resultac de sies vijites te chisc luesc olache les tradizions se ova conservé intates, ruva ite tl volum Arte Sarda, stude de carater antropologich metù ju deberieda con l amich architet Giulio Ulisse Arata, dé fora da Treves dl 1935). Ence sce al sté a Sassari, vàl da spes a Roma, olache al tol pert al certl inteletual che à a cef l scultour Giovanni Prini y al espon ja dal 1913 con l grop di "Secessionisti".
A Milan àl la poscibelté de espone dal 1917 pro la Galaria Zentrala d'Ert dl Café Cova, event che à na gran renomanza tla stampa ence per l fat che Biasi ova trat ite d'autres forzes dl mond dla pitura dla Sardegna; dapò organiseia d'autres galaries emportantes de Milan, sciche chela de Lino Pesaro, n valgunes mostres personales de chest artist. La capazité de fé na reprejentazion poetica dla realté ti dà l met a Biasi de laoré, con na sperimentazion che ti somieia a chela metuda en doura tla Sardegna, ence fora dai confins dla ijola, sciche ti chedres "africans", resultat de deplù vijites en Tripolitania y en Egit anter l 1924 y l 1927. Esperienza forta che ti permet al artist de realisé, dlongia les schizes essenziales fates ilò, elaborazions che é vegnudes fates plu tert, canche al ne fova nia plu te chi luesc; i resultac dl laour da enlaouta l conduj a espone al Cairo adum con artis? egizians de avangardia.
Biasi afronteia saurì les dimenjions granes, da spes con n tai cinematografich original, sciche al vegn desmostré da les series de decorazions che l artist à lascé tla Ciasa Serbelloni a Bellagio (1923), tla Vila Argentina a Viareggio (1930), y tla nueva stazion dla ferata de Tempio Pausania (1931-32). Dessené pervia dl'esclujion da les rassegnes artistiches nazionales de emportanza, scrìvel n valgugn pamphlet da ardiment contra l sistem dl'ert; ti agn Caranta s'en vàl a Biella, olache al se dedicheia souraldut a la pitura de contredes y natures mortes dominedes da n torment fort y melanconich. Al muer a Andorno Micca ai 20 de mei dl 1945.
Deplù informazions giàten tles plates dl editour ILISSO:
www.ilisso.it/collappro/D05.htm