GIOVANNI MASALA és recercador al departament de Llengües i literatura romàniques de la Universität Stuttgart, on desenvolupa bàsicament activitats de recerca lingüística i de cultura sarda i dirigeix des de fa tres anys el Lectorat di Llengua i Civilització Sarda. I a més és el director de la col·leccció SARDÌNNIA, formada recentment, que pretén publicar edicions crítiques d'obres editades o inèdites d'intel·lectuals i estudiosos alemanys o estrangers que han contribuït de manera fondamental al desenvolupament de les ciències humanes que estudien la llengua i civilització sarda. Giovanni Masala ha estudiat a Braunschweig i Sàsser romanística, germanística i pedagogia.
MANUELA MEREU ha estudiat germanística i anglística a la Universitat de Cagliari llicenciant-se amb la tesi: Records i superació del passat en les novel·les de Max von der Grün, Philipp Wiebe i Werner Warsinsky. Després ha fet el Master en «Plurilingüisme i Multiculturalisme a Sardegna» a la mateixa universitat que ha acabat amb l'exposició d'una relació sobre l'estandardització de la llengua sarda: Propostas de istandardizatzione de sa limba sarda.
TITUS GAST va visitar la Sardegna per casualitat fa alguns anys; d'aleshores no se n'ha pogut deslliurar. Gast ha estudiat lingüística italiana i sarda, ciències polítiques, psicologia del treball i de l'organització. És va llicenciar amb una tesina dedicada a la situació sociolingüística a Sardegna sobretot dedicant-se a la llengua sarda. Quan va haver acabat els estudis es va dedicar exclusivament a la seva feina anterior, periodista radiofònic. A més de les citades ocupacions d'editor a la col·lecció SARDÌNNIA Gast és responsable del web de la col·lecció i de la coberta.
NADJA ANSORG llicenciada en llengua i literatura italiana i alemany com a llengua estrangera a la Univesitat de Lipsia, va escriure la seva tesi Sprachkontakt und Sprachbewusstsein auf Sardinien (Contatto e consapevolezza linguistica in Sardegna). Gràcies als seus estudis sobre la vida i obra de Max Leopold Wagners ha conegut i ha col·laborat en la col·lecció SARDÌNNIA. Va passar dos mesos de pràctiques a Cagliari a l'A.C.I.T. (Associazione culturale italo-tedesca), l'hivern de 2004-05 s'ha estat a Sardegna durant un mes amb la intenció de seguir recerques lingüístiques. Fa anys que Nadja canta al coro Cuncordu e Tenore de Orosei, per el qual organitza concerts de Alemanya.
MORITZ BURGMANN ha estudiat filologia romànica, germanística i història a la università de Bonn i Montpellier III. Llicenciat a Bonn el 2000, tesi de doctorat sobre Deutsches Sprachgut im Französischen: Aspekte lexikalischer Transferenz im 17. und 18. Jahrhundert el 2004. Ha escrit numerosos articles sobre temes de lexicologia i en el 2002 ha publicat una aproximació de fonètica sarda, «Auslautendes -e und -i in der Mundart von Villagrande Strisáili» (con Ph. Burdy). És col·laborador del Progetto Lacanas, pagada per la Regió Autònoma de la Sardegna, que té com a objectiu analitzar la toponomia i del lèxic del poble Villagrande Strisáili a partir de les registracions.
REMBERT EUFE ha estudiat italianística, romanística, semitística i lingüística alemanya a Ludwig-Maximilians-Universität de Monaco de Baviera. A la mateixa Universitat ha aconseguit el doctorat de recerca amb una tesi sobre l'ús del venecià a la República de Venècia (Merkantile maritime Expansion und sprachliche Überdachung: das venezianische aus ausbaukomparatistischer Sicht). Actualment treballa a França com a lector d'alemany a la Universitat de Caen Basse-Normandie.
GRAZIANO FOIS és docent de Lletres en instituts. Rececador lliure d'Antropologia Històrica, i doctorant de recerca a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de Paris, amb una tesi sobre La maschera carnevalesca dell'orso a Samugheo (Oristano-Sardegna) nel contesto europeo. S'ocupa d'història militar de l'època medieval, de lingüística sarda i fa part del grup «Herbertus», un equip d'estudiosos que està treballant en l'edició crítica del Liber Miraculorum, obra del frare cistercenc ( que més tard va ser arquebisbe de Torres-Sassari) Erberto. Ha estudiat a Cagliari i Poitiers.
MARKUS FRITSCHE és un gran amant i coneixedor de la Sardegna, que ha visitat més de cinquanta vegades. La seva zona és Orosei, vila situada a la costa oriental de l'illa. Recentment ha sortit la seva última publicació, Der Inselabdruck: Fußspuren auf Sardinien, Oldenburg 2002. En aquest llibre Markus ?pinta' amb gran habilitat retrats i caràcters dels sards, amb un pinzell impregnat de pintura amb respecte cap a l'ànima sarda. Fritsche viu actualment a Bainndt, al llac de Costanza. Pròximament, a finals d'aquest any, s'instal·larà amb la dona i els seus dos filla a Sardegna, a Orosei.
HELGA MERZ s'interessa de les cultures dels països del Mediterrani occidental. Per la Sardegna, que coneix desde fa més de vint anys, li agrada especialment. La fascina sobretot de les tradicions, de la lengua i de les múltiples varietats musicals. Per la col·lecció SARDÌNNIA col·labora de manera particular pel que fa als temes musicals.
ANDREAS STIEGLITZ ha estudiat Germanística i Geografia, viu a Francoforte al Meno i exerceix la professió de periodista, guia turístic i fotògraf. Ha viatjat molt i durant molt de temps a Europa per arreu del món, i la Sardenya i les Azzore són els seus països preferits. Coneix la Sardegna a la perfecció. La seva última publicació sobre l'illa sarda ha estat Entdeckungsreise durch Sardinien, Frankfurt, Köln 2002. Té el mèrit d'haver editat recentment la publicació del clàssic per excel·lència de la literatura de viatges alemany a Sardenya: Heinrich von Maltzan, Reise auf der Insel Sardinien, Frankfurt a. M. 2002.