va néixer a Sassari el 23 octubre de 1885. Des de les primeres proves dels anys 1905-07 - caricatures, gràfiques publicitàries, il·lustracions per revistes com L'Avanti della Domenica, L'Illustrazione italiana, Il giornalino della Domenica, La Lettura - participa amb profunda consciència d'aquell procés d'"invenzione dell'identità" que al cap de pocs anys el portarà al capdamunt del debat cultural nacional. L'any 1909 la participació a la Biennale di Venezia amb l'aquarel·la Processione nella Barbagia di Fonni, li procura aquella notorietat de part de la crítica i del públic, que no li faltaran els anys següents.
A la recerca de nous punts de partida figuratius, viatja durant força temps per tota l'illa: Osilo, Ittiri, Sennori, Orani, Ovodda, Desulo, Ollolai, Fonni (els resultats de les seves incursions en aquests llocs, on les tradicions es conservaven intactes, es recullen a Asegüentrte Sarloda, estudi de caràcter antropològic redactat juntament amb el seu amic arquitecte Giulio Ulisse Arata, editat a Treves el 1935). Tot i que vivia a Sassari, es trasllada sovint a Roma on, participa en el cercle intel·lectual presidit per l'escultor Giovanni Prini; exposa fins al 1913 amb el grup dels Secessionisti.
Exposa a Milà des de l'any 1917 a la Galleria Centrale d'Arte del Caffè Cova. Va tenir força repercussió als diaris i gràcies a això i al fet que ell s'impliqués amb altres forces pictòriques de l'illa va fer que altres gal·leries importants de Milà, com la de Lino Pesaro, organitzessin mostres personals. La capacitat de transfigurar poèticament la realitat permet a Biasi d'aplicar-se, amb un experimentació semblant realitzada a Sardegna, també fora de les fronteres insulars, com en les quadres "africani", resultat de diverses estades a Tripolitania i Egipte del 1924 al 1927. Experiència intensa que deixa a l'artita realitzar, a més de les sintètiques repeses fetes en el lloc, elaboracions succesives en les estades d'aquells llocs. Els resultats de la feina d'aquest període el porten a exposar a El Caire juntament a d'altres egipcins d'avantguarda.
Biasi afronta amb facilitat la gran dimensió, sovint amb molt caràcter cinematogràfic, com demostren els cicles decoratius que l'artista deixa a la Casa Serbelloni a Bellagio (1923), a la Villa Argentina a Viareggio (1930), i en la nova estació de Tempio Pausania (1931-32). Cansat de l'exclusió de les més importants ressenyes artístíques nacionals escriu uns pamphet contra el sistema de l'art; en els anys quaranta es trasllada a Biella i es dedica sobretot a la pintura paisatgística i la natura morta invadit d'una forta malencolia. Mor a Andorno Micca el 20 de maig de 1945.
Més informació a l'Editorial ILISSO:
www.ilisso.it/collappro/D05.htm