FELIX KARLINGER, va néixer a Monaco de Baviera el 17.03.1920 s'instal·la a Kritzendorf el 27.07.2000, cal considerar-lo un dels millors coneixedors de l'etnomusicologia i de la literatura popular sarda. Durant i després de la Segona Guerra Mundial va estudiar a Monaco etnologia, musicologia, ciències teatrals i romanística. L'any 1948 va discutir una tesi de doctorat sobre la cançó popular dels Pirineus (Das Volkslied der Pyrenäen [La cançó popular pirinenca]). Després de diverses estades a Sardenya, va presentar l'any 1954 una tesi sobre la cançó popular sarda (Das sardische Volkslied [La cançó popular sarda]). Del 1959 al 1966 va ser professor associat a l'institut de filologia romànica de la Università di Monaco, i del 1967 al 1980 professor ordinari a l'institut de filologia romànica de la Università austríaca de Salsburg.
MAX LEOPOLD WAGNER, va néixer el 17 de setembre de 1880 a Monaco di Baviera s'intal·la a Washington el 9 de juliol de 1962, és encara avui considerat un dels millors coneixedors de la llengua i cultura sarda. Es va llicenciar a Monaco discutint una tesi sobre la formació de les paraules en sard. En el 1907 va acabar a Würzburg la seva tesi de doctorat sobre la Fonètica dels dialectes sards meridionals (Lautlehre der südsardischen Mundarten [Fonetica dels dialectes sards meridionals]). Del 1925 al 1927 va estar-se diverses vegades a Sardenya amb la intenció de fer recerca lèxica per l'Atlante Italo-Svizzero, publicat per Karl Jaberg i Jakob Jud entre el 1928 i el 1940. Després de la publicació del seu manual La llengua sarda: història, espirit i forma (1950), Wagner va marxar de Washington, ciutat en què va morir el 1962, quan estava redactant el Dizionario Etimologico Sardo. Deixa més de 450 textos, dels quals més de la meitat són dedicats a la llengua i a la civilització sarda; amb raó Wagner pot ser considerat com «el veritable artificier de la gramàtica sarda» (H. Kröll).
